 |
Dones
israelites per la pau a
Israel i Palestina |
 |
|
| *per
Cristina Canalias i Julia L. Tremols |
El
conflicte palestí-israelià continua en un túnel
sense
sortida. Israel i Palestina, dos països en un mateix
territori
amb un etern conflicte bèl•lic que continua sense
resoldre’s. Una lluita permanent que s’ha convertit
en el principal centre de tensió mundial. En aquest
escenari, la dona juga un paper fonamental, sent motor dels
intents pel canvi per arribar a una resolució de pau
activa i real entre els dos pobles. |
 |
Info
d'actualidad. La UE intenta tornar a Palestina per ajudar
a resoldra el conflicte [Consultar TotsxTots]
|
| |
Per
començar a entendre el conflicte palestí-israelià
s'ha de recordar els fets de l’any 1948. Després
de la primera guerra d’Israel contra els estats àrabs,
els jueus van expulsar prop de 800.000 palestins prohibint-los
així l’entrada a les seves terres. Inglaterra
va ser el país en reconèixer el nou estat i
abandonar a la seva sort al palestins. D’aquesta manera,
es van crear els camps de refugiats dels palestins que es
van haver d’instal•lar a Gaza, Cisjordània,
Líban, Síria i altres països àrabs.
Guanyar la guerra del sis dies el va servir
a Israel per eixamplar el seus dominis i convertir-se en el
l'ennemic número 1 dels paissos àrabs. A partir
d’aleshores l’enemistat quedaria emmarcada en
un context d’ira i despit, mentre Occident miraba cap
altra costat, i els EE:UU es declaraven aliats incondiacionals
dels jueus.
[Consultar una mica d'historia] |
 |
| Israel,
un país amb dèficit democràtic |
|
Israel,
és una terra plena de virtuts i al mateix temps de
defectes. Un trencaclosques on
totes les peces volen encaixar. Des de sempre ha estat una
nació en peu de guerra, un
territori dividit i enfrontat per una bateria de divergències
no només religioses, socials i
cultura ls sinó que van més enllà. Es
tracta doncs, d’una qüestió nacional, on
israelians i palestins reclamen un mateix territori. L’Estat
israelià viu inmers en un dèficit democràtic
que només reconeix al jueu com a únic ciutadà
en ple dret. Tot i que tots naixem iguals: nus i disposant
de vint-i-quatre hores al dia, hi ha sistemes polítics
com ara l’israelià, que
discrimina part dels drets dels àrabs. Khulood
Badawi, una jove palestina, activista de Bat
Shalom , Filles per
la Pau, afirma: “no puc construir ni comprar
res de propietat, només puc
accedir a llogar un pis. M’han convertit en una minoria
en el meu propi país”. I és que,
en quin
estat democràtic es confisquen els drets humans, les
terres i les propietats? |
| |
| El
mur de la vergonya, els “checkpoints” (punts de
control) i l’ocupació alimenten dia a dia l’odi
d’aquests dos vells guerrers. La violència no
cessarà fins que no es trenquin aquestes barreres.
Obstacles i més obstacles en la recerca per la pau.
Per la majoria d’israelians el mur contribuirà
a frenar els atemptats terroristes palestins i al mateix temps,
dificultarà la formació d’un estat palestí
independent. Però la realitat senyala com a única
direcció: la separació de milers de famílies
obligades a viure en la distància. “El mur
no només és un bloc de formigó, ha fet
que no conegui als meus pares”, explica Badawi. Els
“checkpoints” s’han convertit en una
passarel•la d’horribles abusos i agressions que
atempten contra la dignitat de l’individu. No cal anar
gaire lluny per observar que es tracta, en major o menor grau,
d’una crua i amarga estratègia que té
com objectiu expulsar els palestins del seu propi territori.
[Consultar Reportatge sobre
el mur] |
| El
mur, no soluciona el conflicte, i difulta al màxim
la vida quotidiana dels palestins |
|
| |
 |
La
ideologia militarista i popular impregna la societat
israeliana. Des de que neixen, els nens són educats
en valors de militarisme que reforcen el masclisme i
que estan presents en el llenguatge, la forma de vestir
i l’educació. Per tant, la dona àrab
que viu en territori ocupat pels jueus
està doblement condemnada, una pel fet de ser
dona i l’altre per ser palestina. El govern d’Israel
intenta una i altra vegada silenciar les veus de les
dones, unes veus fortes que han arribat a fer ressò
fins i tot a Catalunya: Maya Frankfoter i Khulood
Badawi van estar a Barcelona... |
|
Maya
Frankfoter, al igual que Khulood Badawi es israeliana
i activista de dones Bat
Shalom, comenta: “encara que la
realitat sigui dura no podem quedar-nos en silenci. Ho hem
de
fer conèixer i, no només al nostre país
sinó a tot el món”. Totes elles són
objecte de maltractaments, des dels insults
verbals sexistes a les agressions més salvatges. El
paper
de les dones vers la resolució del conflicte és
mantenir i ampliar el diàleg, conduir les dues societats
cap a una
sortida pacífica i alternativa a la violència.
Malgrat viure en
la més absoluta precarietat són moltes les que
porten a
terme infinitats de projectes per aconseguir la pau i la
igualtat de drets. Les organitzacions feministes d’Israel
i Palestina van ser les pioneres en trobar un pont de diàleg
entre els dos pobles. Bat
Shalom i Mujeres
de Negro són una bona mostra de la
lluita contra la desigualtat i la força. |
| Manifestació
de dones d'una radio feminista en Jerusalem |
|
| |
Ni
palestins ni israelians faciliten el camí de
la pau. Els palestins radicals atempten sense cap
mirament a la població civil jueva i els israelians
segueixen amb les seves actuacions de nous assentaments
i murs. Per aquest motiu, es presenta molt complicada
la solució d’aquesta llarga i sagnant
lluita de les dues societats, sentenciades en el temps
a entendre’s i conviure en pau. Tots els esforços
que fan en el present i que es facin en el futur,
seran cabdals per aconseguir la solució final
de pau.
[+llegir
més...] |
 |
|
|
|
Durant
el mes de setembre 06 van tenir lloc manifestacions en contra
de l'ocupación de part del Liban, pel l'ex'èrcit
israelià, es produïr durant els messos de juliol
i agost 06, en diversos llocs de l'estat espanyo. Accions
per la paui en contra de la guerra. algunes d'aquestes manifestacions,
van ser organitzades pers dones de: "Mujeres
de negro", de Madrid, Sevilla,
Mallorca, etc.
Aquest conflicte, que ara sembla estar en víes de
solució, va posar sobre la taula, la insostenible
situació del poble palestí, que desde aleshores
s'ha agreujar.
|
 |
|
Tres
dones -una d'armènia, una d'israeliana i una
de palestina-
van en cotxe a Jordània, a una àrea comercial
sense govern on els nacionalismes estan al marge. Aquest
lloc simbolitza una promesa
de pau i una possible solució del conflicte palestino-israelià..
.[+info a Zona
Libre i Sessio
Continua] |
|
|
| Barcelona,
Maig 2006
© 2006 Món Comunicació |
|
|
| |
| |
| Bat
Shalom (Hijas de la paz o nacidas para
la paz) es una organizacion israelí feminista
de mujeres por la paz creada en 1994. En
Bat
Shalom hay mujeres judías y palestinas
(ciudadanas israelíes) que luchan a favor de una
paz justa, una resolución justa del conflicto palestino-israelí
, el
respeto a los derechos humanos, por una coexistencia verdadera
basada en la igualdad de derechos ciudadanos entre judíos
y palestinos dentro del estado israelí y por una
voz igualitaria de mujeres judías y árabes.
Paralelamente a la fundacion de Bat Shalom
en Jerusalem Occidental
(la
parte israelí de la ciudad) se formó el Centro
de Mujeres de Jerusalem (JCW) en Jerusalem Oriental, en
esta organización participan mujeres palestinas de
los territorios ocupados. Los dos grupos trabajan de forma
independiente y conforman el Enlace de Jerusalem (+info
a Elkarri). |
| |
| |
Khulood
Badawi és una
jove palestina que va
néixer a Natzaret (Israel)
el 1976. Va estudiar a la Universitat de Haifa on va ser presidenta
de la Unió d’Estudiants Àrabs i coordinadora
del Grup de Treball per la Igualtat. Actualment és
membre del Consell Assessor de Bat Shalom i activista del
moviment Taayush. Badawi es va comprometre amb diverses organitzacions
judeo-palestines per
tractar d’aixecar la consciència sobre la
realitat palestina a
ambdues bandes de la
Línia Verda. L’any 2001
va arribar a la presidència de la Unió Nacional
d’Estudiants Àrabs, el sindicat estudiantil àrab
més important a Israel, i es va convertir en la primera
dona en arribar a la presidència. Els seus inicis polítics
es van produir amb el Front Democràtic per la Pau i
l’Equitat, partit àrab-israelià procedent
del
Partit Comunista Israelià. Actualment, Khulood
Badawi es dedica a la lluita legal contra la construcció
del mur des de l’Associació ACRI. |
 |
Maya Frankfoter, també és israeliana
i activista de l’organització de dones Bat Shalom.
Al seu afany per la defensa dels drets humans va néixer
amb el primer fill
a qui volia donar un món més pacífic
i igualitari. |
| |
| [+info
a una mica d'historia] |
|
