|
Amb el
nom de “Les dones alimenten el món”
es van iniciar el dimarts 17 de mars, a Sant
Sadurní d’Anoia les segones jornades internacionals sobre
Sobirania Alimentària, organitzades
per Entrepobles, ONG que vol donar visibilitat a la feina de les dones
rurals en els països llatinoamericans que lideren els moviments
per un millor aprofitament dels recursos propis, i
per poder sobreviure amb les produccions autòctones i no haver
de dependre de les
multinacionals agrícoles i alimentàries.
Aquestes
jornades es desenvolupen en diversos LLocs de Catalunya.
El dijous 19 per la tarda a Tarragona, el divendres 20 a
Barcelona, i el dissabte 21a Balaguer (Lleida).
|
|
|
|
El
paper de les coordinadores de camperoles
Magiorina Balbuena, coordinadora
nacional de Mujeres Trabajadoras Rurales
y Indígenas, i secretària general de Conamuri (Paraguai)
va presentar aquestes jornades en una roda de premsa que va tenir
lloc ahir al Col•legi de periodistes conjuntament amb Maria
Jesús Pinto, una de les responsables d’Entrepobles,
l’ONG organitzadora de l’esdeveniment, i Rosa Binimelis,
coautora d’un estudi sobre les dones Pageses a Catalunya,
publicat amb el títol A sol i serena.
A les jornades, a més
de Balbuena, líder de Conamuri, hi participaran Elizabeth
López d’Anamuri de Xile i Rosana Tenroller, del Movimento
de Mulheres Camponesas de Brasil. “Totes formem part d’un
moviment internacional –va dir Balbuena-, que promou el
lideratge de les dones del camp per aconseguir que els respectius
governs desenvolupin una veritable reforma agrària i promoguin
la producció agrària autòctona, perquè
es puguin dedicar de nou al cultiu tradicional milions i milions
d’hectàrees actualment explotades per empreses multinacional
en el cultiu de la soia”.
|
Balbuena
va iniciar el seu activisme social als 21 anys i la seva lluita
contra la dictadura la va portal a l’exili. Quan va tornar
al 1980 va fundar amb altres companys el Movimiento Campesino
Paraguayo (MCP), i després va impulsar Coordinación
de Mujeres Campesinas del Paraguay, que anys després
es va convertir en la Coordinadora Nacional de Mujeres Trabajadoras
Rurales
e Indígenas (Conamuri). En l’actualitat és
secretària de relacions institucionals. La seva biografia
s’explica en el llibre:
"Semilla para la nueva siembra"
|
|
Presionar
al poder des del gènere |
Actualment,
Conamuri està desenvolupant projectes agrícoles
de formació i producció en 9 dels 16 departaments
del país, i els impulsen dones que tradicionalment s’han
ocupat de la majoria de les feines del camp, al mateix temps que
de la cura de les seves famílies. “I cal tenir en
compte que les famílies són nombroses, amb una descendència
que pot arribar als 8 fills/es”-explica Balbuena- les dones
estan adquirint noves responsabilitats comunitàries, sobretot
les més joves. La transformació accelerada en els
últims anys de grans extensions dedicades al monocultiu
de la soia, ha anat acompanyada de l’ utilització
de productes químics en el formigament, amb el consegüent
enverinament dels llacs i zones humides. Això ha acabat
pràcticament amb l’agricultura diversa i la forma
de vida de la nostra gent”. |
|
El
Paraguai descrit per Balbuena ha estat desolador. Un petit país
que era un veritable paradís, gairebé ha vist desaparèixer
tota la diversitat del seu paisatge natural. 400.000 camperoles
han perdut la seva feina al camp. Ara, en les grans ciutats viuen
un 10 % de la població, unes 600.000 persones sense sostre,
que sobreviuen al costat dels rius contaminats i als arravals,
i tots ells són homes i dones que provenen de les zones
rurals.
“Paraguai
s’ha convertit en el país més pobre d’Amèrica
llatina. La gent viu en una pobresa extrema, d’insalubritat,
i manca de salut. Una via de solució és promoure
l’accés de les dones a la propietat de les explotacions
agrícoles, ja que només un 1 % son propietàries.
D’altra banda, es necessari recollir el millor de les cultures
ancestrals, especialment el saber de les dones, que moltes vegades
han estat les principals responsables de la selecció i
millora de les llavors. Elles han recollit les llavors, les han
guardat, conservat, intercanviat lliurement, i també les
han preservat com a llegat per les futures generacions”.
|
Recuperar
els sabers de les dones |
Balbuena
esta convençuda que cal enfrontar-se a les multinacionals,
i denunciar empreses com Monsanto que controlen la venta de
llavors i la seva modificació genètica, alhora
que exploten i aniquilen la pagesia privatitzant l’aigua,
usurpant la biodiversitat, i afavorint la concentració
de la terra en poques mans. “El desenvolupament capitalista
és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa,
necessària i bella com la diversitat agrícola.
Industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria
inerta, trencar les lleis de la naturalesa, i enverinar plantes,
animals i persones és una pràctica habitual de
les transnacionals que només pensen en els seus beneficis
immediats”.
Les
properes eleccions a Paraguai, i les possibilitats d’acabar
amb governs corruptes obren una via d’esperança,
i il•lusió que s’impulsin programes concrets
i nous models de producció. “Mentrestant -segueix
Balbuena-, les dones segueixen treballant en tots el fronts,
com a productores i com a líders polítiques. Elles
mateixes exposen els resultats del seu treball, artesania i
producció agrícola en les nombroses Fires que
organitzen a tot el país”.
|
Balbuena
esta convençuda que cal enfrontar-se a les multinacionals,
i denunciar empreses com Monsanto que controlen la venta de
llavors i la seva modificació genètica, alhora
que exploten i aniquilen la pagesia privatitzant l’aigua,
usurpant la biodiversitat, i afavorint la concentració
de la terra en poques mans. “El desenvolupament capitalista
és incapaç d’organitzar una cosa tan complexa,
necessària i bella com la diversitat agrícola.
Industrialitzar el sòl, tractar la terra com a matèria
inerta, trencar les lleis de la naturalesa, i enverinar plantes,
animals i persones és una pràctica habitual de
les transnacionals que només pensen en els seus beneficis
immediats”.
Les
properes eleccions a Paraguai, i les possibilitats d’acabar
amb governs corruptes obren una via d’esperança,
i il•lusió que s’impulsin programes concrets
i nous models de producció. “Mentrestant -segueix
Balbuena-, les dones segueixen treballant en tots el fronts,
com a productores i com a líders polítiques. Elles
mateixes exposen els resultats del seu treball, artesania i
producció agrícola en les nombroses Fires que
organitzen a tot el país”.
|
 |
Entrepobles
treballa amb les dones llatinoamericanes en el marc d’un
conveni de col•laboració amb les dones de “Via
Campesina” . Maria Jesus Pinto, investigadora i professora,
integrant d’aquesta Ong a Catalunya, va subratllar que cal
reconèixer a les dones del camp com a responsables de l’alimentació
del món, encara que la seva feina sigui invisible i discriminada.
[+info a Entrepueblos] |
Les
pageses catalanes han aconseguit fites |
|
D’acord
amb d’intervenció de Rosa Binimelis, també
a Catalunya ha costat anys que les dones pageses que treballaven
junt als seus companys en les feines agrícoles, hagin pogut
accedir a la propietat de les terres, a la cotitularitat, i a
poder gaudir de la seguretat social i la jubilació.
Aquests
aspectes concrets de la situació de les dones pageses a
Catalunya els va explicar Binimelis, coautora d’ A sol i
serena: dones, món rural i pagesia, un llibre que intenta
descriure el què significa ser dona i viure actualment
en un entorn rural a Catalunya, i té en compte les experiències
de les dones com a font fonamental d’informació. |
Cal
destacar la presencià en aquestes segones Jornades internacionals
de Rosana Tenroller, sociòloga brasileira que s’ha
especialitzat en qüestions de Previdència Rural, representant
al Movimiento de Mujeres Camponesas (MMC)
en el Congrés Nacional com assessora parlamentària.
També al MMC en la
CEDAW (Comité de las Naciones Unidas para la eliminación
de la discriminación contra las mujeres). És autora
de nombrosos estudis, entre ells Uma vida sem violência
se conquista através da igualdade, sem discriminação
e com
autonomia para as mulheres. |
|
| També
participa en aquestes jornades, Elizabeth López, vicepresidenta
de ANAMURI,
representant del Directori Nacional a l’arxipèlag de
Chiloé, lideresa comunitària, camperola agropecuària
i d’hortalisses, i artesana. A més a més assumeix
diverses responsabilitats a les organitzacions comunitàries
i socials, a nivell local i nacional. Integra i representa el Taller
artesanal de Lecam Bajo, la Unión Comunal de Mujeres Rurales
de Ancud, l’organización “Chiloé Bosque
para Siempre”, i durant set anys va tenir responsabilitats
a la Red Provincial de Turismo Rural de Chiloé. |
|
| Conamuri,
anamuri i MMP, organitzacions coodinades |
|
|
CONAMURI
es una organización de género y clase, herramienta
de lucha para defender los intereses de la clase trabajadora
explotada, en solidaridad con la lucha por la igualdad
de todas las mujeres del mundo.Se constituye en el Paraguay,
en octubre de 1999, como una coordinadora nacional integrada
por organizaciones de mujeres campesinas e indígenas.Busca
la trasformación social del país con la
participación activa de las mujeres trabajadoras
y en alianza con otras organizaciones campesinas, indígenas,
de trabajadores y trabajadoras, de mujeres y del sector
popular en general [+info a
Conamuri] |
|
 |
|
|
Asociación
Nacional de Mujeres rurales e indígenas. ANAMURI, organiza
y promueve el desarrollo de las mujeres rurales e indígenas
que realizan diferentes actividades: campesinas productoras, asalariadas
agrícolas y temporeras, crianceras, artesanas, pescadoras,
cultoras del folklore y las tradiciones de nuestro campo. En términos
territoriales integra organizaciones y mujeres provenientes, en
su gran mayoría, de localidades rurales y comunidades indígenas
asentadas desde la I a la X región del país. Es
por tanto, una organización nacional que recoge la diversidad
de realidades del mundo rural: desde el punto de vista étnico,
laboral, cultural, geográfico y regional; que logra coordinar,
algutinar y representar los intereses y demandas de las mujeres
rurales.
Ya es tiempo de Soberanía Alimentaria
La Soberanía Alimentaria es el derecho de los
pueblos a producir, intercambiar y consumir alimentos de acuerdo
a prácticas que vienen definidas por valores, conocimientos,
creencias y rituales pertenecientes a su cultura. Es el derecho
de acceder a alimentos sanos y nutritivos sin ningún tipo
de obstáculo o presión política, económica
o militar.[ Anamuri]
|
+
informació sobre deforestació i el perill de cultivar
masivament la soia a L'Amazones (+Info)
|
Text
i Fotos: Julia López.
©
Món Comunicació
Barcelona,
18 de març 2009. |
|
