món comunicació/ Viatges
revista d'informació general
RADIOGRAFIA DE LA ÍNDIA
Tornar a Viatges
La mirada de Nepal
Per Cristina Coletas  i Cristina Canalias
Namaste, namaste*
La Índia ens obre les seves portes
El misteri i la immensa bellesa asiàtica conformen un gran mosaic de races i religions. Amb una població de més de mil milions d'habitants, la Índia és el segon país més gran del món després de Xina. Cada ciutat ens brinda un espectacle diferent, un aroma seductor, un perfum exòtic que desperta la curiositat d'aquells que la visiten. La pobresa pren protagonisme a cada racó i es fa més palesa amb la presència d’ hotels luxosos i magnats de tot tipus.
Els cycle-rickshaws és el mitjà de transport popular a tota la Índia.

Les ciutats es transformen en un caos, el trànsit desborda els carrers. La majoria compten amb taxis, autobusos, cotxes i auto-rickshaws, a més a més de trens. Especialment als pobles o barris antics de les ciutats, la millor opció són els vehicles com ara les cycle-rickshaws i auto-rickshaws. El clàxon sembla ser l’únic llenguatge que permet obrir-se camí entre la bullícia de la gent. La calor és sufocant, pràcticament insuportable. Les temperatures superen els 40 graus. El nord, centre i l’oest són especialment calorosos a l’estiu (abril-juny). L’est i el sud són mol menys tot i que la humitat és enganxosa durant l'època “monzón”, una estació on els vents van acompanyats de fortes pluges.
El shari tradicional de la dona hindú és el vestit que s’utilitza a tot el país, encara que canvia la forma de portar-lo segons la regió.És un tros de tela de més de 5 metres de colors llampants i cridaners. Els colors assenyalen l’ocasió, el blanc indica el dol, mentre que el violeta és el símbol del matrimoni.
Resulta impactant si es compara amb la simple vestimenta masculina, que es caracteritza per una camisa i uns pantalons antic. L’accessori més important per un hindús el turba (safa o pagri) però no es porta només per costum sinó que també els protegeix del sol. És una part destacada de la seva indumentària.
El sikhisme, una combinació d’hinduisme i d’islam, es diferencien de la resta d’hindús per les seves barbes i cabells llargs que amaguen sota un turbant multicolor. Les tradicions hinduïstes marquen tots els aspectes de la vida quotidiana governada pels valors familiars. La creença i la fe tenen més força que les pors i les fòbies. Moltes d’aquestes tradicions són costums o supersticions heretades de generació en generació.
L 'Índia compta amb la tercera població musulmana més important del món. La religió predominant amb més de 700 milions de practicants és l’hinduisme, una de les religions més complexes i riques que existeix al món. Tot i que no podem precisar el seu origen es centra en la reencarnació, la renúncia, la llibertat espiritual, la devoció i la teoria del karma.
LES CASTES o VARNA
BRAHMANS : castes de lletrats i sacerdots
KSHATRIYAS: guerrers
VAISYAS: comerciants
SUDRAS: artesants
PARIAS: intocables. No pertanyen a cap casta
Brahma" El creador", Vishnú "Conservador del bé" i Shiva "El destructor del mal, són els tres déus més coneguts. A més del hinduïsme també hi conviuen altres religions, com la mulsulmana, el budisme, la cristiana , els animistes, els jaines i els sikhns.
Primera parada, Delhi
La nostra aventura comença a Delhi, una de les més elegants del continent asiàtic. Delhi, la capital de la Índia, és la tercera ciutat més gran de tota la península. Es divideix en dues completament diferents, Nova Delhi i Vella Delhi. Vella Delhi, és la part més antiga de la capital. Una ciutat emmurallada del segle XVII plena de carrerons estrets, de monuments i mesquites
D’altra banda, quan ens endinsem pels amples carrers i avingudes de la Nova Delhi, amb parcs i fonts que envolten els edificis oficials del govern, tenim la sensaciò d’estar en una altra ciutat. L’activitat comercial es concentra a Connaught Place i Janpath on hi ha una variada oferta de botigues a preus raonables. Regatejar s’ha convertit en una obligaciò. Ès impressionant com poden arribar a baixar els preus en un obrir i tancar d’ulls, de 1000 a 300 rupies
 

PLAT FORT DE DELHI:
* Connaught Place, en el cor de Delhi.
* Fuerte Rojo, Gran fortalesa de color vermell.
* Qutab Minar, minaret d’interès turístico.
* Jama Masjid, la mesquita més gran de la Índia.
* La tomba de Humayun, tomba mongol del segle XVI.

Akal Takht, una mesquita sikh de Delhi.
Agra, la ciutat del Taj Mahal

És la ciutat més turística de tota la Índia gràcies a una de les obres arquitectòniques més conegudes, d'estil hindú-mulsulmà, el Taj Mahal. Aquest és un mausoleu de marbre blanc on descansen les restes de l'emperador mongol Saha Jahan i la seva muller Mumtaz. Després de la mort d'aquesta, Saha Jahan es va fer càrrec de la construcció del Taj per inmortalitzar l'amor que sentia per ella: un projecte llarg que va durar vint anys!.

Passejant pels carrers atapeïts d'Agra, trobem personatges de tota mena des de l’encantador de serps fins al típic barber de carrer. Autèntiques riuades de gent caminen per la bella metròpolis, molts d’ells fent parada en qualsevol dels temples .

Segons la cultura hindú els peus són la part del cos més menyspreable i les sabates són tractades com a objectes impurs. Per aquest motiu tothom té l’obligació de descalçar-se ja sigui a casa o als temples però no patiu... sempre hi ha algú vigilant les sabates!

El vigilant de sabates mostra orgullós els seus sis dits.

PLAT FORT D’AGRA:
El Taj Mahal, una de les joies arquitectòniques de tot el món.
El Fort d’Agra, recinte per explorar.
Fatehpur Sikri, ciutat abandonada.
Itimad-ud-daulah, obra mongol.
A la vora del Ganges
Varanasi o també anomenada Benarés és la ciutat sagrada dels hindús com n'és la Meca pels musulmans o Jerusalem pels jueus. El riu Ganges té un paper determinant en la cultura, la religió i fins i tot en l’economia. La majoria dels carrers d’aquesta ciutat accedeixen a les seves aigües a través d’unes escalinates que anomenen "ghats".
Dasashvamedha Ghat és el ghat cèntric on s’assenten, en filera, el sacerdots que condueixen les oracions tradicionals mentre que milers de persones es concentren al Ganges per banyar-se i purificar la seva ànima. La majoria de ghats tenen crematoris, el més important és Manikarnika Ghat.
Tot hindú té com a deure visitar la ciutat Santa un cop a la vida. Morir incinerat al Ganges és motiu de celebració. Representa que s’aconsegueix la llibertat i la salvació mitjançant el riu, ja que creuen que és el vehicle de comunicació entre l'home i allò que és etern. L'ambient és festiu i ple de color. La màgia de la música, suggerent i evocadora, transporta la ment a uns elevats nivells de meditació.
La ciutat del Ganges també és la ciutat de les vaques ja que consideren aquests animals com a sagrats. La gent ens mira encuriosits, sobretot a les dones. Potser serà per la vestimenta occidental? Nosaltres, els europeus ens mostrem fascinats per la seva manera de viure, mentre que ells mostren el mateix interès per nosaltres. Dos mons, la nit i el dia, Orient i Occident... dos mons ben diferents que viuen parcialment enfrontats.
Una Índia plena de virtuts i al mateix temps de defectes. Un trencaclosques on totes les peces encaixen, la religió, la cultura i la societat formen un tot . Una experiència única i brillant. Si alguna cosa s’aprèn a l’hora de visitar la Índia és viure el dia a dia i no pensar en l’endemà. Segurament perquè molts d’ells ja no hi seran.