Lluïsa Conillera, professora de literatura a l’IES Carles Vallbona de Granollers, ens deia, que quan les alumnes han treballat les lectures programades, fan la seves pròpies interpretacions, les relacionen amb alguna de les seves experiències intimes, personals, i a sobre, a l’aula s’estableix un ambient propici perquè la resta de la classe facin el mateix ...és un autèntic regal !!
Aquest passat cap de setmana a Barcelona, celebraven “30 anys de feminisme a Catalunya”, en una Gran Trobada de Dones, farcida de cursos, tallers i actes simultanis. Em van recomanar que anés a l’aula 78, on una professora d’un institut de Granollers, presentava un taller d’experiències interessantíssim titulat “Germanes de Shakespeare, una proposta des de la llibertat” encuriosida hi vaig anar.

La professora Conillera va explicar que a partir dels ensenyaments del Màster d’Estudis de les dones de DUODA a la Universitat de Barcelona, ha incorporat la filosofia de “partir de si” en les pròpies classes. “Partir de si”, va dir, per posar nom a les experiències viscudes, que sempre tenen a veure amb les relacions que establim i, tenen a veure també amb els nostres records biogràfics, de la infantes i de l’educació que hem rebut. “Partir de si” per esbrinar el significat de ser noi o noia en una societat patriarcal. I , sobretot, “Partir de si” dins l’aula per facilitar el reconeixement de cada noi i noia i, escampar una corrent d’afecte, que en definitiva és allò indispensable en tot procés d’aprenentatge.

La proposta que Lluïsa va fer a la classe de segon de batxillerat era, construir un espai on els joves puguin posar en joc el seu saber subjectiu, partint d’ells i elles mateixes. Un lloc per aprendre intercanviant experiències. Acceptada la proposta van elaborar 9 unitats de treball, amb títols extraordinàriament suggerents com; “La memòria és la nostra ànima” amb texts referents de Carme Riera, “L’ aventura del viatge” per llegir a Aurora Bertrana. “La Dona transvestida”, per suposat, per conèixer Caterina Albert . “ Tres voltes rebel”... la genialitat i l’enginy de M. Mercè Marçal o “Criatures que trenquen esquemes” per estudiar les místiques, com Teresa d’Àvila o Cristine de Pizán i la seva “Ciutat de les Dames”, un preciós lloc alternatiu, per comprendre el malestar de les dones i els malestar del mon, amb argumentacions completament actuals

Parlar de les vides de cada u en un grup d’adolescents, per expressar la perplexitat de tot allò que ens sorprèn. Poder fer això dins l’ itinerari educatiu, en un espai i un temps assignat, ha de ser, per els joves i la mestre, una experiència de llibertat, de judici i de pensament extraordinària. Una experiència que, és segur, reafirmarà els propis criteris, fomentarà la curiositat en nous àmbits del saber, per no parar mai més, l’aventura d’aprendre i compartir les coses que importen.

El lema de la Gran trobada de Dones d’aquest any 2006 era “Les Dones sabem fer i fem saber”. La professora ha fet les classes amb el seu “saber fer” particular i ens ho ha fet saber

Tot plegat, un magnífic regal !!

M. Dolors Viñas
Periodista