| Els
catalans, garrepes; els andalusos, graciosos; els madrilenys xulos;
i els gitanos, lladres. La majoria de col•lectius estan
marcats per una sèrie d’estereotips que no s’acosten
gens a la realitat. La comunitat gitana no és
una excepció i viu envoltada de clixés negatius
que degraden la seva imatge i fan que siguin marginats per la
resta de la societat.
Al
llarg de la història, als gitanos sempre se’ls ha
considerat com a uns estranys.
Per molts són uns desconeguts i ja fa més de cinc-cents
anys que van arribar a Barcelona. Van venir des del nord-est de
l’Índia i van
travessar tot Europa fins arribar al nostre país. Conviuen
amb
nosaltres, però conserven les seves velles tradicions i
el record dels seus avantpassats. A Catalunya hi ha aproximadament
75.000 gitanos, que es concentren en la comarca de Barcelona,
majoritàriament en els districtes de Sants - Montjuïc
i Sant Martí.
.........................................................................................
Els
rols i els estereotips encara persisteixen, símptoma de la
ignorància i del desconeixement. La societat continua pensant
que
dins aquest col•lectiu són bruts, pobres, lladres i
traficants, una visió anquilosada i antiga que no correspon
en absolut amb la realitat
actual.
L’era de la informació no ha afavorit gaire a la comunitat
gitana.
El tractament que el poble gitano rep per part d’alguns dels
mitjans de comunicació és una de les barreres que
impedeix la seva convivència amb la resta de la societat.
Cal recordar que moltes persones creen la seva opinió basant-se
en la informació, moltes vegades parcial i estereotipada.
Per aquest motiu, cal coneixe’ls abans de jutjar-los.
De
solar en solar
Els
gitanos es caracteritzen per portar una vida nòmada, però
cada vegada són més els que volen una llar estable
i acollidora.
L’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes
de la comunitat, sobretot pel col•lectiu de Sant Martí,
que viu en una
situació molt precària. Resideixen en caravanes
i camions, habilitats
com a cases.
Durant quasi un any, un centenar de famílies gitanes,
la majoria procedents de Galícia i Portugal, han viscut
en caravanes
en un terreny del carrer Agricultura, en el barri de Poblenou
de
Barcelona i, més tard al carrer Santander. Una ordre judicial
els va fer fóra, i ara vint-i-tres famílies viuen
al carrer Selva de Mar.
Fa dotze anys que aquest grup vaga per tot Catalunya, sense poder
establir-se en un lloc permanentment i van saltant de solar en
solar.
Un dels membres gitanos, Ricardo, explica indignat “ens
fan fora
d’un solar i no ens deixen instal•lar a cap altre
lloc”.
Els gitanos es caracteritzen per portar una vida nòmada,
però cada vegada són més els que volen una
llar estable i acollidora.
L’habitatge s’ha convertit en un dels principals problemes
de la comunitat, sobretot pel col•lectiu de Sant Martí,
que viu en una
situació molt precària. Resideixen en caravanes
i camions, habilitats
com a cases. Durant quasi un any, un centenar de famílies
gitanes, la majoria procedents de Galícia i Portugal, han
viscut en caravanes
en un terreny del carrer Agricultura, en el barri de Poblenou
de
Barcelona i, més tard al carrer Santander. Un ordre judicial
els
va fer fóra, i ara vint-i-tres famílies viuen al
carrer Selva de Mar.
Fa dotze anys que aquest grup vaga per tot Catalunya, sense poder
establir-se en un lloc permanentment i van saltant de solar en
solar.
Un dels membres gitanos, Ricardo, explica indignat “ens
fan fora d’un solar i no ens deixen instal•lar a cap
altre lloc”.
©
Copyright:
Món
Comunicació
Text i fotos: Cristina Canalias.
Periodista Free lance. Terrassa/Barcelona.
Abril 2005
|
| Consultar
Reportatge |
*
Cristina Canalias i
Cristina Coletas |
Vivim
en una societat dissenyada i feta per homes? Dona
i ciutat des d’una altra òptica..
[+info] |
|
|
Fins
al 30 de juliol 2007
Gitanos.
La cultura rom a Catalunya al Museu Etnològic de
Barcelona
Mostra sobre la història i l'actualitat del poble
rom a Catalunya, fonamentada en materials del Museu Etnològic,
en aportacions dels mateixos protagonistes i en el treball
de camp elaborat per a l'exposició. A partir del
recorregut visual de l'èxode del poble rom i del
seu assentament a Catalunya, l'exposició mostra quins
han estat els oficis tradicionals del poble gitano, els
seus costums, i el seu imaginari cultural i religiós.
La llengua, els conflictes bèl·lics o les
lleis contra els rom formen part també d'aquest recorregut
a través del temps i l'espai. Un recorregut de sis
segles de convivència que mostra també eixos
transversals [ Museu
Etnològic de Barcelona. Tel. 934246807, Pg. de
Santa Madrona, 16-22 (Parc de Montjuïc), Barcelon museuetnologic@]
|
Dones
gitanes a Catalunya
Fotogràfies realitzades a la exposició: Dones
Gitanes. Al Museu d'Historia de Catalunya. Maig 2005
Consultar
cronica exposició:
'Dones Gitanes' |
L’administració
Cada
vegada és més fort l’assajament que pateixen
per part de les autoritats, que els expulsen dels solars que ocupen
sense que se’ls ofereixin altres sortides alternatives. Davant
aquesta situació, la resposta de l’administració
i les organitzacions locals són escasses. Quart Món,
ONG internacional que lluita contra la misèria dels més
pobres, ha intentat parlar en nombroses ocasions amb els responsables
de l’administració del districte sobre el tema, però
mai han obtingut una proposta de solució concreta. “El
que està passant a Barcelona ha superat a l’administració”,
afirma Rhina, coordinadora de Quart Món. Rhina és
qui millor coneix els gitanos del districte de Poblenou, de Barcelona
i de la Pau, de Badalona. Porta més de deu anys visitant
les famílies. Les seves visites són quasi diàries.
“Porto dotze anys treballant amb ells i l’administració
mai els ha anat a veure, no els poden ni veure! Càritas és
l’única organització que fa alguna cosa per
ells”. Els Serveis Socials de Sant Martí diuen
que no poden fer res més, “les nostres competències
són limitades i no donem l’abast”, respon
la directora del centre.
Entre
tradició i modernitat
Els
temps corren i les societats es modernitzen i, amb elles, els gitanos.
Fa vint-i-cinc anys es feia difícil que els nens anessin
a l’escola, malgrat que l’educació era un dret
i un deure molt important en el futur de qualsevol nen i nena. Avui
dia, la legislació vigent ja garanteix aquest dret i trobem
companys i companyes gitanos en molts centres educatius. Cada vegada
hi ha més gitanos que van a la Universitat, però aquests
encara són una minoria. Depenen de la situació social,
és molt variada. Per una banda, hi ha aquells gitanos i gitanes
joves que han pogut culminar els seus estudis superiors i que han
continuat estudiant i ara són advocats, enginyers, metges......com
ara la Patrícia Vega, llicenciada en Psicologia,
però aquest grup és socialment invisible. D’altra
banda, existeix el col•lectiu que es troba en una situació
d'exclusió i risc social lamentable com és el cas
del grup del carrer Selva de Mar. Aquests no volen que els seus
fills quedin al marge de l’educació i estan escolaritzats,
uns al Col•legi Brasil i altres a l’Escola La Farigola.
|
